Cartes a un jove poeta. Rainer Maria Rilke. Edicions 62. 1995.

Recull de deu cartes adreçades a en Franz Xaver Kappus, escrites entre el febrer de 1903 i el desembre de 1908, però que no van ser publicades fins tres anys després de la mort del seu autor, el 1929. 

En elles s’hi mostra la seva visió del món i la seva concepció de l’art. Consells, idees, fites i camins per desxifrar la complexitat. Tot i que adreçades a un sol lector, tenen un caire universal i són un clàssic de la literatura de tots els temps. 

“I li repeteixo el meu prec: com menys llegeixi coses de crítica literària o estètica millor anirà. O es tracta d’opinions sectàries, petrificades i absurdes en llur enduriment desmenjat, o són hàbils jocs de paraules dels qui avui en surt una opinió i demà la contrària. Les obres d’art són soledats infinites i amb el que menys es poden tocar és amb la crítica. Sols l’amor pot copsar-les, celebrar-les i ser-hi just. Doni’s sempre la raó a vostè mateix i al propi sentir contra semblants arranjaments, discussions o introduccions. Tot i que no tingués raó, el creixement natural de la vida interior, a poc a poc i amb el temps, el conduirà cap a d’altres criteris. Deixi que els seus judicis trobin llur desenvolupament propi, tranquil i pacífic, el qual, com tot progrés, ha de venir, profund, de dins i per res no pot ser empaitat o accelerat. Tot és estar embarassat i després donar llum. Deixar perfer cada impressió, cada germen d’un sentiment en ell mateix, en l’obscur, en allò que no té nom, en l’inconscient, en allò inabastable per la pròpia comprensió, i esperar amb profunda humilitat i paciència l’hora del part d’una nova claror. Sols així es viu segons l’art, tant quan es contempla com quan es crea”. 

Aquest volum de vuitanta-nou pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que ens regalà el pare als tres germans i que guardo com un tresor”.