Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària. Xavier Pla. Quaderns Crema. 1997.

Adaptació alleugerida de la tesi El concepte d’escriptura en l’obra de Josep Pla que el seu autor va presentar a la Universitat de la Sorbona l’octubre de 1996. Aquest és un assaig que enuncia i descabdella, com cap altre ha fet fins ara, les idees centrals i de fons de l’obra de l’escriptor empordanès. Un llibre de referència per situar-se en l’univers planià, ple de referències i caminois que es van multiplicant. 

“El dietari forma part del que habitualment es coneix com els gèneres no ficcionals de les escriptures del jo. Forma sense forma, exemple d’escriptura arbitrària lliurada a l’atzar i als capricis de l’escriptor, les contradiccions i les dificultats de caracterització i de sistematització del dietari són d’una gran complexitat. Estretament lligat al concepte de discontinuïtat, el diari íntim és un exemple d’escriptura fragmentària que sembla anunciar-se com l’única forma d’expressió literària capaç de reflectir un món que ha esdevingut, consegüentment, fragmentat i descompost. Durant molt de temps desconegut i de vegades injustament associat a conceptes com el d’imperfecció, el dietari s’ha convertit, al llarg del segle XX, en una veritable forma literària practicada pels més grans escriptors europeus, amb un auge especial durant el període històric que va entre la primera i la segona Guerra Mundial”. 

Aquest volum de cinc-centes vint-i-set pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres sobre aquest autor que m’agrada tant i tant i des de fa tants i tants anys”.